top of page

RUN - bossa de compres


La pràctica 5 de Disseny Gràfic i Comunicació consistia en projectar la part gràfica d'una bossa de compres "kraft". El primer pas al taller va ser buscar el que volia transmetre i crear la proposta amb aquarel·les, que en aquest cas hem utilitzat com a principal tècnica de dibuix.

El concepte que vaig crear va dirigit a una marca esportiva. Consisteix en un ninot o "dummie", en posició de córrer. Però el més representatiu és que no córre per sí sol. El fa córrer qui porta la bossa, com el fet de que un client porti la bossa, símbol de que utilitza i estrena productes de la marca, fa que el qui utilitzi aquests productes corri més o faci esport més activament.

Per transmetre aquest sentit d'activitat, modernitat i dinamisme, vaig decidir utilitzar colors vius i saturats amb degradats extrems, que omplen figures de contorns definits i morfologies simples. La segona part de la composició va ser la paraula RUN, amb una tipografia impactant i moderna, en majúscules, llegible de lluny i amb un concepte clar i fàcilment recordable, que complementa la figura pseudohumana.

Com podeu veure el següent pas va ser passar el treball manual a ordinador, que va consistir en transformar cada peça del ninot en una peça individual amb els contorns molt més definits informàticament. També vaig jugar a buscar reflexos que creessin una identitat que s'assimilés a la de robot en l'imaginari col·lectiu.

A partir d'aquí vaig reordenar els elements per aconseguir composicions diferents amb diferents objectius. Aquí podeu veure'n uns quants exemples:

Un cop dissenyats aquests, d'un aspecte net i minimalista, vaig decidir aprofitar la força dels elements que havia creat i jugar amb uns dissenys més juvenils i a tot color, aprofitant la importància dels colors en la moda actual de l'esport.

La feina en pla estava feta, però calia avaluar com funcionaven aquests dissenys en un model de bossa virtualment, i l'experiència demostra la polivalència de la gràfica creada.

A més calia avaluar si també funcionaven en espais reals, per això els vaig incloure'ls en fotografies de situacions convencionals.

I finalment, per què no aprofitar els elements pensats inicialment com a imatge gràfica d'una bossa per a crear una campanya publicitària molt més extensa?

Com a resum vull dir que m'he adonat de que un bon treball en un format s'ha de portar més enllà per poder-ne determinar el potencial real, valorar-ne moltes alternatives i treure'l de la seva zona de confort.

bottom of page