Even in the Quietest Moments - Supertramp

La tercera pràctica de Disseny Gràfic i Comunicació consistia en el disseny d'un àlbum de música. Ja que sóc un melòman no m'he pogut estar de voler expressar amb imatges, text i colors el que unes cançons concretes signifiquen per mi.

Vaig escollir l'àlbum Even in the Quietest Moments, de Supertamp, un dels meus preferits, a part de que sempre m'ha suggerit uns altres tons cromàtics dels que expressa la portada original. Com que és un àlbum realitzat als anys 70, he volgut crear un disseny actual però sense diferir de les característiques del disseny de l'època.

El primer pas va ser crear el motiu principal de la portada en aquarel·la. L'he inspirat en una fotografia que havia fet aquest estiu del sol i el mar, i que evoca perfectament la tranquil·litat entre tempesta i tempesta, metàfora present en la extensa al·legoria que és la cançó que dóna nom a l'àlbum.

Un cop pintada la portada el següent pas va ser passar de l'aquarel·la a un resultat visual atractiu i serè, sense trencar l'horitzontalitat natural del mar, però amb la dificultat i les limitacions del format, quadrat. Un dels recursos que m'ho van permetre és emmarcar la imatge amb blanc.

Un cop definida la portada vaig seguir amb el llom principal del disc, que ha anat evolucionant conjuntament amb tot el cos del disc.

Al mateix temps vaig anar donant valor a les ales interiors, creant un experiència a l'obrir el cd. Això ho vaig fer creant gràfics més senzills acompanyant frases de les cançons. La següent és de Give a Little Bit, una oda a la felicitat i a compartir entre persones, sense fronteres.

Després vaig procedir a completar les parts que envolten el lloc on es col·locarà el cd. Volia que creés l'efecte de sofisticació però donant protagonisme al disc en si. A la dreta hi vaig col·locar la imatge original, on vaig afegir finalment la silueta d'un vaixell per lligar-ho amb la fantasia real que envolta el disc. A l'ala esquerra hi vaig col·locar el lloc on es guarda el llibret amb les cançons, provocant que el fons lligui amb la línea de l'horitzó que caracteritza la composició, i permetent que un cop extret el llibret es vegi una frase de les meves preferides del disc, la primera de Fool's Overture, considerada una obra mestra que explica la bogeria del món a partir de la segona guerra mundial.

Molt lligada amb el disseny interior he composat la contraportada, de fons negre, contrastat amb la portada, però amb els colors principals brillants.

I el disseny del cd físic m'ha portat a dos resultats diferents, i ja que és un projecte acadèmic he optat per deixar-los els dos com a alternatives possibles.

Lligat amb el cd, he dissenyat també la portada del llibret de cançons. En cap de les parts es perd l'horitzó de vista.

I un cop acabat el projecte, he cregut que la millor forma de presentar-lo era fent-ne una maqueta. Només així es pot expressar per passos el que és obrir aquest àlbum